Redacció - 7 REDACCIÓ LLIURE

No te’n vagis...si us plau

L’amistat és un sentiment molt estrany... és impressionant cóm en tant poc temps li agafes tant de carinyo a una persona, tant, però tant, que pateixes quan ella pateix i te n’alegres i et sens bé només de veure com somriu. Et preocupen les seves preocupacions i l’ajudes en tot el que estigui a les teves mans. Però què passa si et diu que haurà de marxar? No sé si us ha passat algun cop; si és així ho entendreu, sinó, senzillament, fiqueu-vos en el lloc dels que ens està passant.

Al principi et fa pena, però penses, encara queda bastant i el que s’ha de fer és aprofitar tots els moments que tinguis per passar-los amb aquella persona, però el temps passa ràpid, massa ràpid i no te n’adones i ja no falta tant... llavors què passa? Que et vens a baix i qualsevol comentari que faci la gent t’ho recorda. Intentes no pensar-hi, i sobretot no estar trista, ni plorar i menys davant la persona que ha de marxar i et desfogues tu sol.

No vols que marxi però encara que pensis i pensis i li donis moltes voltes, saps que no pots fer res. També saps que no ets la única que patirà, ja que molta gent ha caigut en la seva dolça mirada i ho passarà malament quan se’n vagi.

Llavors és quan et toca decidir què faràs: els pocs dies que et queden d’estar al seu costat no vols enfadar-te amb ella, ni molt menys, i t’ho intentes passar el màxim de bé perquè així els últims moments siguin els millors.

Has de pensar que tot no és tan negatiu, que si l’amistat que tens amb aquella persona és forta, la distància que ens separi només serà un petit pas que gairebé sempre podràs vèncer i que si l’estimes i ella t’estima a tu, ella sabrà que sempre estaràs al seu costat... però tot i així és tant difícil...
... no vull que te’n vagis.