dissabte, 31 de maig del 2008

Redacció -6

Lalluna.com


Lalluna.com, (i no és un falta d'ortografía, aquest és el títol), és una novel·la escrita per Care Santos, una escriptora juvenil i periodista de Mataró. Es va publicar a l’abril del 2003 i fou un èxit entre els joves des d'aquell moment. Ha estat Novel·la Guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil.

És una història bastant trista ja que només començar el llibre, una de les protagonistes, la Cris, mor practicant l’esport de risc Fly-Surf. Al llarg de la novel·la, la Cira, la millor amiga de la Cris, ha de consolar al seu cosí, l'Amadeu, que era el nòvio de la seva amiga i del que, a part, n’està enamorada des de que ella s'enrecorda. Passen tota mena d’embolics, jocs i e-mails i al final... Us l’haureu de llegir si el voleu saber.

Els personatges d’aquesta història tenen setze anys, al 2002. La Cira, la Cris i la Irene són d’un grup que es fan dir les Kabres Bojes i els agrada molt anar d’excursió i practicar esports de risc. El problema que té la Cira és que té un nas com un cabàs, enorme, gegantí, i, segons ella és una de les coses que l’impedeix sortir amb l'Amadeu. L’estructura d’aquesta història és diferent a qualsevol altre, ja que la narradora, la Care Santos, intervé parlant directament amb els lectors, de tu a tu en uns quants trossos de la història i és explicada a base d' e-mails que s'envien els personatges els uns als altres i de capítols sencers on només parlen ells i expliquen l'abans i el desprès de la mort de la Cris. El ritme d’aquesta història és bastant ràpid i transcorre aproximadament en un any. Jo crec que el poden llegir perfectament tant adults com petits, però és més adient pels adolescents.

Aquesta novel·la m’ha deixat fascinada. Jo llegeixo moltíssim i he de reconèixer que és una de les que més m’ha impressionat. Tracta una història preciosa amb un final perfecte i de veritat que la recomano a qualsevol persona, encara que no li agradi llegir, val la pena i tampoc és tant llarga, no arriba a les 170 pàgines... Amb aquesta història m’he acabat d' adonar que, de veritat, el físic no ho és tot, que valen molt més uns simples e-mails escrits amb personalitat que una cara preciosa...

1 comentari:

Anna M. ha dit...

Molt bona crítica. La nota és un 10. i bones vacances !

anna