Redacció Tema 2.

La banda sonora dels meus deures

Estic a l'aula polivalent de l'escola de música, com quasi cada tarda de la setmana. Tot i que (en teoria) s'ha d'estar en silenci, sempre se sent algun soroll.

En aquest moment el so més destacable que sento, i el que més m'agrada és "La banda sonora dels meus deures", ja que sempre sento melodies de piano i d'altres instruments mentre treballo: plumpim, plumpim, pum!

Al meu costat un senyor passa les pàgines de la seva novel·la: fr...fr... sembla engrescat.

Una nena petita parlant "en la seva llengua" demana impacient una galeta a la seva mare: "wakiii! mama, aguileta..."

Ara mateix una trompeta acompanya la meva banda sonora: Trupatruuu! com un elefant cridant a la seva manada.

I...PUM! cau un llibre; la nena s'espanta: ahhhhhh!; la mare dona un cop d'ull i s'adona que només ha estat un llibre i consola a la seva filla.

Ja és en punt. Ho sé perquè de cop se sent com un tro cada vegada més proper. Són els nens que baixen en estampida de classe de música: trumpataplufplampluf! Se sent molt fort perquè les escales per les quals baixen són de fusta i això fa que siguin molt sorolloses. Mentre, els pares xiuxiuegen intentant no fer soroll per no molestar els que estem estudiant a la saleta.

I en mig de tots aquests sons, jo, capficada en els meus deures perquè... cada dia no és pas festa.