El meu nom és SANDRA. Sandra és un nom femení que prové del grec Alexandra i el seu significat és: la protectora de l’home. La naturalesa expressiva del meu nom indica que sóc: insistent, independent i que aprecio la roba de qualitat i els modals refinats. Fins esbrinar aquest significat sempre havia trobat el meu nom molt corrent, però ara m’agrada.
Diuen que tinc molta personalitat, però jo crec que el que sóc és massa perfeccionista i molt despistada. El que em posa negra és que la gent desprecii i se’n rigui dels altres per diferents que siguin (per raça, per deficiències físiques o psíquiques...).
Sóc alta i prima. Els meus cabells són llargs, llisos i fins, macos pel meu gust, però quan s’enreden semblen nusos de fils d’espart. Les meves mans són molsudes i els dits, de pianista. Els meus llavis són de maduixa. El que no m’agrada gens és haver de portar ulleres, ja que veig la vida emmarcada en vermell. M’agradaria veure-hi sense elles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada